13D, resultats

Resulta obvi pensar que gairebé la totalitat dels votants (quasi un 95%) que van dir que sí a la independència a 167 municipis de Catalunya, si van anar a votar era perquè estavan d’acord amb el plantejament de la consulta. Per contra, dels que es van quedar a casa (més de 70%), segurament molts no van anar a votar perquè no combreguen amb la independència de Catalunya o bé perquè no tenien prous incentius com per comparèixer i manifestar el seu vot.

No es poden sobredimensionar els resultats, però tampoc es poden menystenir. Segurament en aquest 95% de “Si” hi ha qui és independentista, qui no ho és però està fart del tractament que rebem de Madrid, qui no creu en els partits actuals i vol expressar el seu malestar, o qui és crític amb el PP i expressa la seva protesta. Crec per això que ni es poden extrapolar els resultats al conjunt de Catalunya, ni tampoc CiU i ERC poden fiar-se que aquests 200.000 vots provenen d’electors en potència. Tampoc es pot menystenir el què ha passat aquest cap de setmana, el què representa la realització d’aquestes consultes i el fet que els ciutadans hagin expressat les seves opinions. És evident que alguna cosa es mou, i ningú hi pot defugir. Catalunya té voluntat de poder, i la majoria de més autogovern. Tenim un Estatut que s’està desenvolupament en aquest moment; un estatut pendent de la decisió d’un Tribunal polititzat que no respecta ni les seves mateixes regles de funcionament; un estatut que cal defensar, perquè és aquesta l’eina que, ara per ara, ens pot conduir a assolir més autogovern.

La independència no és la meva opció, la respecto i respecto als qui l’han triat, i sobretot, admiro la valentia i el coratge d’aquells que aquest cap de setmana han votat Sí convençuts que aquesta opció és possible. Aquesta unitat i aquesta fermesa és la que jo reclamo en defensa de l’Estatut. Res de calculades ambigüitats, i endavant.