sábado, 29 de enero de 2011

El derecho a marcharse.

Ayer me enviaron un “desafortunado y mal intencionado” texto atribuido a François Fillon, primer ministro francés, en el que invitaba a los inmigrantes no franceses a “adaptarse” o a “irse libremente de Francia”.

François Fillon afirma en el texto: “Nuestra cultura se ha desarrollado en luchas convertidas en victorias por millones de hombres y mujeres en busca de la libertad”, una preciosa frase que me recordó a los eternos Asteríx y Obelis, galos, no francos, de profundas convicciones forjadas en la antigüedad por poderosas recetas espirituales. Incansables luchadores contra las legiones romanas que hablaban entre ellos una extraña lengua para los galos llamada latín, que hoy es la lengua materna del idioma que utilizan habitualmente los franceses, el francés.

El francés, hablado hoy por los antiguos francos, un pueblo originario de la vieja Renania, al otro lado del Rin, actual Alemania, que hablaban en aquel entonces el frank, era un pueblo franco, libre, no dominado por nadie y fue así, incluso para ser la primera tribu que se convirtió al cristianismo, entonces Francia obtuvo el título de “hija mayor de la Iglesia”. Hoy, su patrimonio cultural, desarrollado como afirma el propio François Fillon en luchas incansables en busca de la libertad les permite ser un estado laico y que tiene la libertad religiosa como derecho constitucional.

Sin embargo, no puedo evitar pensar que el cristianismo tiene su origen en el norte de África, continente originario de la mayoría de los inmigrantes no franceses a los que se refiere el primer ministro en su declaración. Profundo conservador, con su desafortunada carta, vuelva la espalda a la actual revolución de los ciudadanos de Túnez y Egipto que reclaman más libertades, la misma libertad que disfrutan hoy sus conciudadanos en Francia, en Europa y es que la cultura es así, está basada en eso, en compartir el conocimiento. La igualdad, la libertad, son valores de nuestro patrimonio, la humanidad.

Así que nadie utilice la inmigración como moneda de cambio, son personas, son seres humanos, son... nosotros mismos.

5 comentarios:

Adolf dijo...

El tema de la adaptació dels immigrants es molt complex, entenc que ells també han de fer un esforç per adaptar-se, a Salt patim mes que gaudim aquest fenomen.
Explicam com pot deixar de tenir por el poble de Salt, com poden no abandonar casa seva quan la convivència s'ha fet impossible.
Explicam com pots demanar la integració del nouvingut sense ser tatxat de "conservador".

Nicolás dijo...

Adolf, només conec el problema de Salt per les informacions aparegudes en premsa, ràdio i televisió pero desconec si estan fent-se polítiques d'integració per facilitar la vida entre ambdues comunitats.

Adolf dijo...

Nicolàs, també em passava a mi abans, només coneixia aquestes noticies per la tele, passat una tarda-nit pel carrer Àngel Guimerá o Torras i Bages del centre de Salt. Les polítiques d'integració no serveixen amb qui no vol integrar-se.
Quan vaig arribar fa uns anys creia en la multi-culturalitat sense coneixer-la de primera ma. Avui no penso igual, el concepte continua sent bo, la practica a Salt em demostra que si no hi ha un control amb percentatges màxims de cada cultura als pobles la sensació de invasió es massa real.

Toni Soler dijo...

Adolf, si vius a Salt, estàs vivint una experiència que nosaltres des de la distància difícilment podem imaginar.

La convivència segurament va més enllà de les polítiques d'immigració i necessiten del respecte i la tolerància cap als costums individuals, episodis com els de Salt o la d'immigrants abandonats després de sofrir un accident laboral poden evitar-se.

Per aquest motiu vull ajudar reflexionant entorn del valor cultural que suposa l'intercanvi entre civilitzacions. La Santa Espina és una sardana emblemàtica a Catalunya, un veritable himne patriòtic. Els orígens de les sardanes portades pels antics viatgers des de Sardenya, se situen en l'antiga Grècia. Solament espero que tenir presents aquestes idees ajudin a la convivència.

Adolf dijo...

Gracies Toni, necessitem l'ajut de tothom, una bona idea pot ser el millor principi.
Vull creure que a Catalunya podem evitar que la situació es deteriori tant com a França i molts altres països amb molta immigració Magrebina.
Per a mi la base del problema es la concentració ja que arriba a crear "ghettos" i un cop s'arriba a aquest punt es quasi impossible tornar endarrere.
Una iaia m'explicava que ha estat pagant el pis tota la vida, que ara no pot anar-se com la resta de veïns ja han fet, ni tampoc pot viure amb gent que destrossa l'escala, les portes, el porter automàtic, les bústies, no paguen comunitat i els pisos que abandonen son ara pisos "patera", fan soroll a totes hores i tenen sexe al mig de l'escala, venen drogues etc.
Si els permetem que visquin com al seu país d'origen, nosaltres no podem viure, si els hi diem les nostres normes som racistes, potser l'educació farà que la següent generació estigui mes integrada... els que han cremat cotxes son els mes joves.
Difícil oi?