jueves, 17 de diciembre de 2009

13D, resultats

Resulta obvi pensar que gairebé la totalitat dels votants (quasi un 95%) que van dir que sí a la independència a 167 municipis de Catalunya, si van anar a votar era perquè estavan d’acord amb el plantejament de la consulta. Per contra, dels que es van quedar a casa (més de 70%), segurament molts no van anar a votar perquè no combreguen amb la independència de Catalunya o bé perquè no tenien prous incentius com per comparèixer i manifestar el seu vot.

No es poden sobredimensionar els resultats, però tampoc es poden menystenir. Segurament en aquest 95% de “Si” hi ha qui és independentista, qui no ho és però està fart del tractament que rebem de Madrid, qui no creu en els partits actuals i vol expressar el seu malestar, o qui és crític amb el PP i expressa la seva protesta. Crec per això que ni es poden extrapolar els resultats al conjunt de Catalunya, ni tampoc CiU i ERC poden fiar-se que aquests 200.000 vots provenen d’electors en potència. Tampoc es pot menystenir el què ha passat aquest cap de setmana, el què representa la realització d’aquestes consultes i el fet que els ciutadans hagin expressat les seves opinions. És evident que alguna cosa es mou, i ningú hi pot defugir. Catalunya té voluntat de poder, i la majoria de més autogovern. Tenim un Estatut que s’està desenvolupament en aquest moment; un estatut pendent de la decisió d’un Tribunal polititzat que no respecta ni les seves mateixes regles de funcionament; un estatut que cal defensar, perquè és aquesta l’eina que, ara per ara, ens pot conduir a assolir més autogovern.

La independència no és la meva opció, la respecto i respecto als qui l’han triat, i sobretot, admiro la valentia i el coratge d’aquells que aquest cap de setmana han votat Sí convençuts que aquesta opció és possible. Aquesta unitat i aquesta fermesa és la que jo reclamo en defensa de l’Estatut. Res de calculades ambigüitats, i endavant.

6 comentarios:

Anónimo dijo...

Estas consultas me parecen un atentado a la unidad de España, por suerte Abrera no se ha prestado a este circo ridículo.

Celebro también que en nuestro ayuntamiento existan personas íntegras como Isabel Ruíz del Partido Popular, que cuando toca, saben decir sin las ambiguedades del PSC que son españolas y que estan orgullosas de serlo.

Toni Soler dijo...

Me gustaría saber si lo celebra también Josep Pique, ex presidente y candidato a President por el PPC en las pasadas elecciones al Parlament de Catalunya, o si lo celebra Montserrat Nebrera, número dos del PPC, expulsada de FAES no le quedó más remedio que abandonar su partido, o Daniel Sirera ex presidente del PPC que al quedar desautorizado por su propio partido afirma “este partido es una mierda”. (PP)Partido Partido

Sergi Santamaria dijo...

Sorpès Toni, pel teu escrit... no t'agradaria que a Abrera poguéssim fer una consulta?? Independentment del resultat, que seria bastant imaginable.
El fet seria arribar a fer una consulta i mobilitzar la gent per anar a votar.
QUe en penses?

pujolvergent dijo...

Artur Mas dissabte és independentista i dilluns és autonomista, i no és capaç d’aclarir la seva posició real davant les consultes populars,

Anónimo dijo...

Acuerdo sobre la Unidad Socialista
- El reconocimiento del derecho a la autodeterminación, a las nacionalidades y pueblos del Estado español

Te suena de algo Toni o eres de masiado joven para ello?

Hacemos un recuento de esos compañeros del PCS que se han ido quedando en el camino por desacuerdos con la mayoría, que no quiere decir democracia?

El gato

Anónimo dijo...

Las Elecciones Generales de 1977, Jordi Pujol, Ramón Trias, Josep Verde, Miquel Roca, Ángel Perera y… Macià Alavedra un equipo inmejorable.