jueves, 12 de noviembre de 2009

Tàctica política contra als interessos de país

No trobo gens coherent l’actitud que manté CiU al Congrés dels Diputats unint els seus vots als del PP i als del partit de Rosa Díez contra la reforma de la Llei Orgànica del Finançament de les comunitats Autònomes, imprescindible per fer possible l’aplicació del nou model de finançament autonòmic acordat abans de l’estiu, que ha costat molts esforços negociadors i que suposa per a Catalunya l’any 2010 uns recursos addicionals de 2.613 M€.

Artur Mas manté una tàctica política de doble moral de dubtós benefici per Catalunya. Una vegada més a casa diu que votaria sí en un referèndum sobre la independència de Catalunya, per mirar de treure vots del independentisme i en Madrid uneix esforços amb la dreta dura del PP que manté la seva particular deriva hostil contra Catalunya i el nostre Estatut. Una aventura poc seriosa.

12 comentarios:

Joana dijo...

Doncs com sempre, és la seva manera de fer...
Bon dia!

Anónimo dijo...

no comentes el ple de les taxes?

Un Falcó dijo...

Puc entendre moltes coses quan s’està en política i quan s’està en ple procés de negociació. Puc entendre que estem en una situació caòtica quant a recursos econòmics i això condiciona absolutament tot. També puc entendre que, en base a fer poques previsions, s’ha caigut en el parany de la política fàcil i, quan venen les vaques magres, t’agafi el toro perquè no has estat capaç de gestionar correctament... De veritat, puc entendre moltes coses.

Però el que no puc entendre és el que fa l’equip de Govern de l’Ajuntament d’Abrera amb els seus treballadors. De la mateixa manera que no entens als de CiU, jo no entenc el perquè aquesta manera de fer, de prendre el pel a un col•lectiu que, a més, el necessites per desenvolupar les teves polítiques, si és que en tens alguna i no et dediques a improvisar en contes de gestionar. Fer el que han estat fent és guanyar-se gratuïtament l’enemistat dels teus tècnics.

És una presa de pel el que s’ha convertit els dos anys de negociació del Conveni, perquè després, en el últim moment, es digui al col•lectiu de treballadors que no es respecta cap pacte, que no s’assumirà el compromís que durant dos anys s’ha estat negociant.

La sinceritat des d’un primer moment i l’honestedat de la senzillesa del actes hagués fet que no s’arribés a aquesta situació d’indignació. Si des d’un primer moment s’haguessin posat les coses clares a sobre de la taula de negociació, els treballadors haguessin estat a l’alçada de les circumstàncies. Però no, la supèrbia i l’obscurantisme de la situació dels polítics ha estat la tònica en la negociació i, només per aquesta raó, s’ha arribat fins on s’ha arribat.

Toni Soler dijo...

Del ple de les taxes trobareu suficient informació en: http://www.socialistes.cat/Territoris/Abrera/

Toni Soler dijo...

Amiga/amic Falcó, he rellegit tu comentari i no he trobat cap explicació a la incoherent actitud de CIU en el Congrés de Diputats unint els seus vots als del PP i Rosa Díez contra els interessos de Catalunya dient NO a 2.613 M€. Que els ciutadans sàpiguen que la dreta és així, i quan pot sumar, suma.

Anónimo dijo...

Artur Mas va assegurar a Catalunya Ràdio, que CiU NO EXCLOU CAP PACTE POST-ELECTORAL D’ENTRADA. I per tant, NO EXCLOU PACTAR AMB EL PP, això malgrat l’actitud del PP vers Catalunya.

Anónimo dijo...

CiU es que pacta con cualquiera. Hasta con el PSOE.

Un Falcó dijo...

Estimat Toni,

Seré una mica més clar, per poder arribar a tot tipus de comprensions.

Ja que parlàvem de incongruències, se m'ha acudit parlar de les incongruències de l'equip de Govern Local en la seva política amb els seus treballadors i, a mode d'exemple, he escrit el text d'abans.

Però com observo que has tingut problemes per captar la idea suliminar, intentaré cenyir-me al teu article com bé em proposes.

Sincerament crec que la hipocresia de CiU és proporcional a la hipocresia del PSC quan combreguen amb seus socis d'Espanya quan es tracten dels interessos del país, per exemple en el tema del Estatut, del Finançament, del traspàs de competències...

La lògica del partit impera, tant en uns com en altres i això obliga ser de blandiblú quan el PSOE fa el que li rota per quedar bé a la resta d'Espanya en contra de les promeses que després fa a Catalunya.

Acabaré amb el refrany castellà que diu quelcom com ara: mirar la paja en el ojo ajeno...

Un Falcó dijo...

Ah, per cert!

Se m'oblidava recordar a més d'un/una, ja que estem parlant de cinisme polític, del pacte dels socialistes bascs amb el PP.

A vegades la memòria es molt curta. Doncs res, cues de panses.

Anónimo dijo...

Tàctica política contra els interessos municipals d'Abrera.

Dòna igual que ens trinxin el municipi amb autopistes si ho mana el PARTIT.
Dóna igual si perjudica a Abrera, el "interès" general està per sobre dels interessos dels nostres veïns.

Toni Soler dijo...

Falco, jo no he utilitzat la paraula hipocresia en cap moment, de quina comprensió parles tu?.

El que defensa el PSC a Catalunya, també ho defensa a Madrid, actitud molt diferent a la de CIU, per exemple quan s'oferia Duran i Lleida com ministre a Madrid per a garantir el govern del Sr. Rodríguez Zapatero, mentre a Catalunya CiU critica la suposada dependència del PSC respecte al PSOE.

Incoherent, que no té coherència. Grau de plausibilitat entre uns fets observats i una teoria que pretén d'explicar-los.

Pujolvergent dijo...

Passat l’estiu, s’han produït unes estranyes desaparicions a la primera línia de Convergència i Unió. Per una banda, Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, sembla amagat des que va fer la promoció del seu llibre, segurament perquè l’entorn d’Artur Mas té por que el votant es posi a comparar les respectives virtuts.
L’altre que ha perdut tota pistonada mediàtica és Quico Homs, a qui mantenen endreçat després del seu fracàs com a principal opositor al nou sistema de finançament. Aquest és un tema que incomoda molt a CiU perquè la percepció ciutadana sobre l’acord és positiva i la coalició no vol que se’n parli. I com que cada vegada que Homs obria la boca sortia una veu molt autoritzada rebatent-lo, des de la federació s’ha optat per apartar-lo dels micròfons i mantenir-lo distret amb xerrades informatives per a militants.